diumenge, 15 de desembre del 2013
Canvi de lloc del blog
Com la biblioteca, Montserrat Roig ha obert un blog portat per Montserrat Valles, on es posa totes les activitats que fem al taller: Escriure en català. Us convido a que aneu a:
http://escricat.blogspot.com.es/
http://escricat.blogspot.com.es/
divendres, 8 de març del 2013
Acte inaugural Centenari Joana Raspall
El nostre taller d'escriure en català, va participar en l'acte del centenari de la Joana Raspall.
La Mª Àngels va llegir un petit text fet de frases fetes tretes del seu diccionari:
En el dir de la gent i a fi de bé, no pas a sang calenta, us
parlaré d’una dona a que a cop d’ull ja es veu que està a
totes. En confiança us diré que és una senyora com un
sucre, i no pas en to menor. El seu saber vessa a dolls
perquè ha demostrat abastament que d’allò que el cor en
va ple la boca en vessa. Tots sabem que crear no és bufar
i fer ampolles, però també que els casats fan la
feina.
Dit això, i per acabar, tornem-nos-en el llit que això és la
lluna.
(Si alguna expressió no us acaba de sonar, ja sabeu,
consulteu el diccionari).
dilluns, 4 de març del 2013
dijous, 7 de febrer del 2013
LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANC
Comentari de obra de Oscar Wilde La importància de ser Franc
Dia 21-1-2013
Aquesta
deliciosa petita obra de teatre de Oscar
Wilde m’ha fet pensar, no en la
importància de ser Franc, sinó en la
importància de ser irònic.
Aquest
autor fa servir l’ humor, la comèdia i els embolics per trivialitzar i alhora
criticar uns valor que sembla que ell no comparteix pas. Jo crec que no és un
humor innocent sinó que és molt corrosiu. No més cal veure com tracta a les
dones protagonistes: tontetes, bledes, i sense cap tret interessant. Diu
Gwendolen “Dons bé, sàpiga que el meu ideal ha estat sempre donar el meu amor a
un home que es digui Franc.”
La religió
tampoc s’escapa del sarcasme de Wilde “...Pensi, però, que sovint les desgràcies
són benediccions que Déu ens envia disfressades.”
L’amor és de per riure. El matrimoni
és penós: Prism “Un home casat només és atractiu per a la seva dona”. Chasuble
“He sentit a dir, que sovint ni per ella”...
I sobretot juga amb la paraula
“Franc”, o “Ernest” amb anglès, que significa sinceritat i honradesa. Doncs bé, el nostre
autor ens mostra uns fets basats en la mentida i l’engany els quals creen unes
situacions divertides e intranscendents. La veritat? Què és això?
Cal anar molt en compte ja que la
mofa pot ser molt més punyent que una agressió verbal. D’aquesta pot
defensar-te, del sarcasme no.
Potser caldria distingir entre “ironia”
i “sarcasme”. La primera seria alegria i lleugeresa en el ser. L’altre
seria una arma per fer mal, res més. La solen usar persones molt cregudes i
orgulloses. És molt possible que Oscar Wilde fos d’aquest tipus.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)