Pecat capital

Hem fet un escrit sobre els pecats capitals, cadascú a agafat un, jo he triat la Gola:

GOLA

“No mengis tant, nena!” repetia incansablement la seva mare, però ella no li feia cas, el menjar, tot el que era comestible, era la seva afició, i menjava sense trobar-ne la fi. 

Com és natural, el seu estómac i la seva figura es van anar engrandint, però no li importava. Era el millor plaer que sentia i no pensava pas deixar de gaudir-ne. 

La família rere d’ella va haver d’agafar precaucions, la nevera i l’armari de queviures estava sempre tanc amb forrellat i cadenat. Però això no li era impediment suficient. 

Va començar a veure els llocs on celebraven competicions de menjars, va mirar-se els rècords Guinness sobre menjades, i sols vivia per poder igualar-los o superar-los. Anar a veure La grande bouffe va acabar de ser la seva perdició. Amb alguns coneguts que tenia de les competicions golafres a les quals anava, van llogar una masia i allí es van tancar a engolir dia i nit. D’allí alguns van acabar a l’hospital i altres sota terra.

Imma Cauhé

Objectiu realitzat

"Escriure un text utilitzant paraules i expressions determinades i amb el mateix ordre", proposta de treball d'octubre.

Al cap de,- El cor, - tan aviat, -després,- Si, senyor:-primer, -després ,- no tenia ganes de; -vaig perdre; -dins meu.

Al cap d’uns dies vaig arribar-me a aquell indret on havia estat tants cops amb la meva imaginació i el cor em va començar a batre desesperadament, mai havia estat tan emocionada, tan aviat vaig poder relaxar-me i tornar a tenir la respiració normal, vaig asseure’m i després vaig començar a assaborir aquella beguda tan deliciosa.

Quina bajanada, pensareu, però sí, senyor, sempre havia somniat amb restar tranquil·la en una platja del Carib sense cap preocupació. Primer va semblar-me una idea boja i descabellada, mai podria aconseguir fer un viatge així, però després de tants anys de tenir-ho a la ment, quan em vaig trobar amb els diners a la mà de la venda de la casa, no tenia ganes de fer res més que realitzar el meu somni. Així va ser com vaig decidir comprar el passatge.

Estant allí vaig perdre tot el món de vista, com si res més existís, era com havia imaginat, i dins meu per sempre ha quedat aquella vivència perdurable.

Imma Cauhé