divendres, 25 de novembre del 2016
HIPPY
Com deu ser la vida d'una persona que veiem en un transport públic?.
Tot recorda els seus anys de joventut, aquells anys seixanta on viure en
comunes, vestir-se de hippy, potser fumar algun porro... i viure dels
diners del papa era el pa de cada dia. Segueix volent viure del temps
passat, però ara els papes ja no hi són, les comunes ja s’han esvaït i
ell, vestit d’estampat i coloraines, cabell i barba llarga i un petit
farcell per tot equipatge, puja al tren amb la seva bicicleta a la mà
per no haver de pedalejar tant.
“Ja no sóc el mateix de quan tenia divuit anys.” pensa “Tot ha quedat
enrere, però encara podré viure com temps enrere. He anat sumant anys,
tot ha canviat, els hippies d’abans ja qui sap on són, qui sap on paren
els vells companys, m’he quedat sol, sense casa, sense comuna, sense
feina, sense amics ni família, em queda vagar per aquests mons de Déu,
qui sap cap a on, qui sap fins quan. Però estic convençut que trobaré
algú com jo amb qui compartir, o si més no, un lloc on poder viure
segons els meus ideals.”
Tothom en el tren, se’l mira, d’ell pensen que és un pobre home que la vida el condueix a fer de captaire.
Imma Cauhé
Subscriure's a:
Missatges (Atom)