Escrits sobre feines de dona

NO TOTHOM VAL

                                                                                                                        imagen: https://goo.gl/images/996rrf

Estava sola, un país desconegut, un lloc diferent a tot el que coneixia, vaig tenir una oportunitat, un treball que permetria poder alimentar i pagar l’escola del meu fill que havia deixat amb la meva mare al meu país.

Al principi era acompanyar una persona gran, ajudar, netejar la casa, més tard les coses varen anar canviant, la senyora va necessitar que tingués més cura d’ella, havia d’ajudar-la a rentar-se, a vestir-se, que s’assegués del llit a la cadira, de la cadira al vàter, més tard a posar-li bolquers i netejar-la.

Això se’m va fer molt difícil, suposo que a ella també, no és agradable que t’hagin de netejar les parts íntimes, però menys és haver de treure i netejar els excrements d’una persona gran.

Quan això va passar, feia alguns anys que jo estava a aquella casa i realment m’havien tractat molt bé i tenia afecte a aquella persona i els seus fills, però cada dia se’m feia més difícil aquella feina, era superior a mi i d’acord mutu vàrem decidir rescindir el contracte.

Imma Cauhé

Noi desobedient

És cert que els meus pares m’ho tenien prohibit, no em deixaven allunyar del meu barri, ni anar-me’n del cercle dels meus amics, però jo tenia altres ambicions. Aquell barri, aquelles cases els seus habitants..., tot se’m quedava petit, se’n feia monòton i feixuc. Necessitava mourem per llocs on no em coneguessin, volia altres aires.

Així es com vaig començar a escapolir-me de tant en tant, cada cop més sovint i durant més temps.

Al tornar a casa em preguntaven d’on venia, mirava de dir el més convençut possible que de casa d’en Pep o de casa del Pere, quant la veritat era que venia del centre de la ciutat, allí entre tanta gent desconeguda em buscava a mi mateix, desobeint conscientment als pares.

Passejava per les Rambles embadalia amb tots els artistes, el meu somni anava cap aquest camí. Un dia m’hi vaig atreví i vaig fer d’estàtua, així vaig guanyar els meus primers calerons. Més endavant quant ja havia guanyat una mica vaig comprar-me una guitarra, i vaig començar a cantar.

Quant els meus pares van saber de la meva desobediència ja era massa tard, el cuc d’actuar i tocar ja m’havia portat a ser un artista que poc a poc va anar obrint-me camins per poder arribar a realitzar el meu somni, i aquí estic fent totes les actuacions que puc.

Por -minirelat

Sola a l’habitació

Ja sento el cop de la porta, avui també passarà, no fa falta que m’arrupi dins el llit fent que estic adormida o intenti escapolir-me, ni que posi el moble davant la porta, sempre troba la manera d’entrar-hi,  com és més fort que jo, ell guanya.

Fa molt que passa un dia si i un altre també, ja li dic a la mare que no marxi, però  ella em contesta que no li queda cap més remei, que ha d’anar a treballar, que estigui tranquil·la que el papa està amb mi. Però no m’atreveixo a dir-li què és això el que temo, que el papa estigui amb mi.

imagen: https://www.mundoesotericoparanormal.com/conexion-psiquica-ninos-fenomenos-paranormales/