Noi desobedient

És cert que els meus pares m’ho tenien prohibit, no em deixaven allunyar del meu barri, ni anar-me’n del cercle dels meus amics, però jo tenia altres ambicions. Aquell barri, aquelles cases els seus habitants..., tot se’m quedava petit, se’n feia monòton i feixuc. Necessitava mourem per llocs on no em coneguessin, volia altres aires.

Així es com vaig començar a escapolir-me de tant en tant, cada cop més sovint i durant més temps.

Al tornar a casa em preguntaven d’on venia, mirava de dir el més convençut possible que de casa d’en Pep o de casa del Pere, quant la veritat era que venia del centre de la ciutat, allí entre tanta gent desconeguda em buscava a mi mateix, desobeint conscientment als pares.

Passejava per les Rambles embadalia amb tots els artistes, el meu somni anava cap aquest camí. Un dia m’hi vaig atreví i vaig fer d’estàtua, així vaig guanyar els meus primers calerons. Més endavant quant ja havia guanyat una mica vaig comprar-me una guitarra, i vaig començar a cantar.

Quant els meus pares van saber de la meva desobediència ja era massa tard, el cuc d’actuar i tocar ja m’havia portat a ser un artista que poc a poc va anar obrint-me camins per poder arribar a realitzar el meu somni, i aquí estic fent totes les actuacions que puc.