divendres, 1 d’abril del 2016
Treball del mes de febrer
Aquest més hem treballat sobre el tema dels refugiats.
Impotència
Aquell nen plorava,
estava mort de fred i de por, feia mesos que vagava per llocs desconeguts per
ell, qui sap els kilòmetres que havia caminat. Ara no sentia caure les bombes,
però sentia el cansament, la fam i el fred. Havia tingut de deixar les seves
joguines, els seus amics, la seva casa… tot darrera sense saber si mai més
podria tornar a veure-ho, i ara ja no podia ni recordar d’on venia, feia
massa temps que caminava cap a un lloc incert, feia tant de temps que les soles de
les sabates ja s’havien foradat!
El futur cada cop estava
més emboirat, el passat més lluny i el pressent no era gens al·legador.
Jo mirava aquell nen
sense poder donar-li cap esperança. Res estava a la meva ma per ajudar-lo, què
podia fer per consolar-lo? Sols mirava de fer-li bona cara per que no s’adonés
que jo plorava amb ell.
Febrer 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)