Secret. Març

DETECTIU

En duia una de cap, ella l’esquivava perquè no el veiés! No podia deixar que el descobrís, no tenia cap explicació perquè estigués per aquell barri.

Eren molt estranyes aquelles escapades que últimament feia, i volia descobrir a què venia  tant misteri. Pel seu cap havia passat de tot: Tenia un amant? Es drogava? Era addicta al joc? Tenia negocis bruts? Res li quadrava i si li preguntava fugia del tema sense donar cap explicació. És per això que va voler endevinar el seu secret i va decidir vigilar-la, seguir-la; en una paraula, va convertir-se en la seva ombra, com tot bon detectiu que s’hi consideri.

Creieu que així va poder descobrir el seu secret? Doncs no! A la contra, va ser ella que el va descobrir, i no sé ni com ni de quina manera va saber de les seves intencions i li va preparar una trampa. Malament la vigilava, perquè no ho va poder preveure, tot i no deixar ni un minut de controlar-la.

Un dia, sense esperar-s’ho, quan va fer el revolt en aquell carrer estret, va caure davant seu una pancarta que deia:

“Què vols trobar?

Fes alguna cosa de més profit!”

Avergonyit, va donar mitja volta. La veritat és que cadascú ha de ser lliure per fer el que vulgui, sigui o no en secret. Ella mai havia donat mostres de fer res dolent i la seva idea de seguir-la no era bona.

Imma Cauhé

Febrer

SATISFACCIÓ PERSONAL

   

   Avui estàs feliç. A l’arribar a casa has saludat amb aquell somriure d’orella a orella que feia temps no tenies. És la satisfacció d’haver aconseguit una meta.

Ja sabies que aniria bé el dia, que la nova feina seria satisfactòria; és la feina que sempre havies somniat, la que tota la vida estaves esperant. La constància, l’esforç i, per què no?, la tossuderia que hi has posat, han fet possible el que tant pensaves que mai no arribaria.

Des de petit somniaves amb fer aquest ofici, i per molt que alguns professors et deien que no serviries per això, per molts inconvenients i entrebancs que has anat trobant dia rere dia, has pogut per fi arribar a on volies.

“Que no tens capacitat”, et deien uns. “Que no serveixes per a això”, et deien els altres. “Que és un ofici molt pesat”. Però, calladet i treballant, erra que erra, poc a poc has anat saltant les traves una per una per arribar aquí.

Avui desprens felicitat, t’ho mereixies després de tota la vida lluitant per construir-te el teu destí seguint les teves preferències.

Molts no voldrien aquesta feina ni regalada, però tu la trobes encantadora, des de ben petit que volies fer-la i mai has canviat de pensament, i estàs segur que la podràs fer bé, més que bé, perfecta.

Sempre hi havies confiat, estaves segur que podries aconseguir-ho, encara que en alguns moments et veiessis defallir.

Ara estàs disposat a gaudir-ne per molts anys!

Imma Cauhé