Secret. Març

DETECTIU

En duia una de cap, ella l’esquivava perquè no el veiés! No podia deixar que el descobrís, no tenia cap explicació perquè estigués per aquell barri.

Eren molt estranyes aquelles escapades que últimament feia, i volia descobrir a què venia  tant misteri. Pel seu cap havia passat de tot: Tenia un amant? Es drogava? Era addicta al joc? Tenia negocis bruts? Res li quadrava i si li preguntava fugia del tema sense donar cap explicació. És per això que va voler endevinar el seu secret i va decidir vigilar-la, seguir-la; en una paraula, va convertir-se en la seva ombra, com tot bon detectiu que s’hi consideri.

Creieu que així va poder descobrir el seu secret? Doncs no! A la contra, va ser ella que el va descobrir, i no sé ni com ni de quina manera va saber de les seves intencions i li va preparar una trampa. Malament la vigilava, perquè no ho va poder preveure, tot i no deixar ni un minut de controlar-la.

Un dia, sense esperar-s’ho, quan va fer el revolt en aquell carrer estret, va caure davant seu una pancarta que deia:

“Què vols trobar?

Fes alguna cosa de més profit!”

Avergonyit, va donar mitja volta. La veritat és que cadascú ha de ser lliure per fer el que vulgui, sigui o no en secret. Ella mai havia donat mostres de fer res dolent i la seva idea de seguir-la no era bona.

Imma Cauhé