“A la caça de la bellesa”

Escrit començant per una frase de un llibre clàssic_

“Jardí vora el mar”

A mi sempre m’ha agradat molt saber les coses que els passen a la gent, és per això que a vegades furgo massa.

Tot va ser conèixer aquella espatarrant dona, que estava a la boca de tothom, que no em vaig poder reprimir de saber-ne tots els ets i uts de la seva història. És així com vaig indagar, tot es resumia en el seu físic. Era una suma de arranjaments al llarg de la seva vida.

Començant de dalt a baix trobem que els seus cabells eren una perruca tenyida  amb postissos que variaven tant de color com de llargada, així com els seu color d’ulls amb lentilles de variats colors segons la indumentària que aquell dia tocava.

La seva cara havia anat modelant-se amb les corresponents modificacions per pròtesis o altres procediments externs a la natura, continuant amb intervencions per treure les bosses de les parpelles, les arrugues de les entrecelles, i al costat de la boca. Filling de pòmuls i mentó, correcció dels ovals de l’orella... no sé si em deixo quelcom més, doncs jo no sabia que es pogués modelar la cara en tants llocs, per prudència no vaig mai atrevir-me a demanar-li una fotografia d’abans de tots aquests “retocs” com deia ella.

Això sols era part del seu modelatge ja que tot el cos estava reconstruït no una sinó vàries vegades, perquè les modes també canvien i ara són moda els pits grans, ara petits, ara el cul arromangat, ara malucs amples, ara estrets... i totes les tendències ella les seguia. Fins augment de panxell i liposucció d’abdomen i lífting de braços...

Era tota una catedràtica en la cura d’imatge, però, tot i amb aquests arranjaments en vaig trobar a faltar un, potser el més important, el del cervell, crec que continuava amb el mateix de quan tenia 12 anys i no madurava mai.

Setembre 2016

imatge: angelarueda.com

Escrit de les vacances.

 REMERS BASCS

Aquell estiu vaig conèixer la part negra que comporta l’esforç de ser remer de competició. Mai hauria pogut imaginar que aquest esport fos un sacrifici tan gran per als que s’hi dediquen.

Xicots grans i forts com sants paus, per aconseguir bones marques, es dediquen a la pràctica del rem seguint un estricte règim de menjars i un esgotador entrenament dins un rígid horari diari. Tot això combinant-ho amb la vida laboral i procurant aconseguir una bona qualitat d’ambdues.

Vaig veure plorar, literalment, a una mare mentre veia entrenar els seus fills. Va confessar-me que tenia tres fills remers, que no anava mai a veure’ls, que era el primer cop que ho feia per acompanyar-nos a nosaltres. Jo no ho entenia.

—N’hauries d’estar orgullosa —li vaig dir. 

Però després de l’explicació que em va donar ho vaig entendre.

Aquell esforç que feien durant l’entrenament comportava que a l’arribar a casa, ella hagués de curar les ferides, butllofes i llagues que s’havien fet a les natges a causa del frec constant amb el seient de l’embarcació. 

—Molts cops —em comentava—, al tornar de l’entrenament, porten les seves parts en carn viva. 

Això és el que la mare veia quan el seu fill era dins l’embarcació.

Imma Cauhé

..............