Pecat capital

Hem fet un escrit sobre els pecats capitals, cadascú a agafat un, jo he triat la Gola:

GOLA

“No mengis tant, nena!” repetia incansablement la seva mare, però ella no li feia cas, el menjar, tot el que era comestible, era la seva afició, i menjava sense trobar-ne la fi. 

Com és natural, el seu estómac i la seva figura es van anar engrandint, però no li importava. Era el millor plaer que sentia i no pensava pas deixar de gaudir-ne. 

La família rere d’ella va haver d’agafar precaucions, la nevera i l’armari de queviures estava sempre tanc amb forrellat i cadenat. Però això no li era impediment suficient. 

Va començar a veure els llocs on celebraven competicions de menjars, va mirar-se els rècords Guinness sobre menjades, i sols vivia per poder igualar-los o superar-los. Anar a veure La grande bouffe va acabar de ser la seva perdició. Amb alguns coneguts que tenia de les competicions golafres a les quals anava, van llogar una masia i allí es van tancar a engolir dia i nit. D’allí alguns van acabar a l’hospital i altres sota terra.

Imma Cauhé