LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANC

Comentari de obra de  Oscar Wilde La importància de ser Franc

Dia 21-1-2013

            Aquesta deliciosa petita obra de teatre de Oscar Wilde  m’ha fet pensar, no en la importància de  ser Franc, sinó en la importància de ser irònic.

            Aquest autor fa servir l’ humor, la comèdia i els embolics per trivialitzar i alhora criticar uns valor que sembla que ell no comparteix pas. Jo crec que no és un humor innocent sinó que és molt corrosiu. No més cal veure com tracta a les dones protagonistes: tontetes, bledes, i sense cap tret interessant. Diu Gwendolen “Dons bé, sàpiga que el meu ideal ha estat sempre donar el meu amor a un home que es digui Franc.”

            La religió tampoc s’escapa del sarcasme de Wilde “...Pensi, però, que sovint les desgràcies són benediccions que Déu ens envia disfressades.”

            L’amor és de per riure. El matrimoni és penós: Prism “Un home casat només és atractiu per a la seva dona”. Chasuble “He sentit a dir, que sovint ni per ella”...

            I sobretot juga amb la paraula “Franc”, o “Ernest” amb anglès, que significa  sinceritat i honradesa. Doncs bé, el nostre autor ens mostra uns fets basats en la mentida i l’engany els quals creen unes situacions divertides e intranscendents. La veritat? Què és això?

           

            Cal anar molt en compte ja que la mofa pot ser molt més punyent que una agressió verbal. D’aquesta pot defensar-te, del sarcasme no.

            Potser caldria distingir  entre “ironia” i “sarcasme”. La primera seria alegria i lleugeresa en el ser. L’altre seria una arma per fer mal, res més. La solen usar persones molt cregudes i orgulloses. És molt possible que Oscar Wilde fos d’aquest tipus.