Trobada d'amics

imatge: https://es.123rf.com/clipart-vectorizado/adultos_mayores_felices.html?sti=m95w9y7oqpt3wdqhov|

RETROBADA INTERMITENT

Avui ens hem tornat a veure, intentem fer-ho sovint, però a vegades s’ajorna la retrobada més del que voldríem.

Hem passejat i hem dinat, com acostumem a fer, però ara ja no caminem tant, fa un sol de tardor, d’aquests que convida a prendre’l,  a la Mercè li fan malt els genolls. Fem doncs quatre passes i ens asseiem al restaurant. Hem recordat la mort de la muller del Joan, que dur va ser i que sol es va quedar. Durant la setmana encara anava a treballar unes hores i el temps li passava més entretingut, però els caps de setmana i festius la casa li queia sobre. Jo en aquells moments m’hi vaig oferir de tot cor, com estic segura ho hauria fet ell en cas contrari, vaig dir-li que en tota confiança el dia que no tingués ningú per estar, em truqués i vingués a casa a dinar amb la meva família. Així ho va fer durant un temps, fins que aquella solitud ja no li va ser tan punxant. 

La Mercè, també bona amiga, s’està fent gran, (com tots nosaltres) sola, sense marit ni germans, només parents llunyans, els amics ho són tot per a ella, i aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant, són un recordatori que estem aquí, que som amics de veritat.

Els tres dinem, parlem, ens retrobem, si no ho fem més sovint, és bon senyal, vol dir que no ens necessitem. 

Imma Cauhé