Records de nena

La nena que portem dins

“Cavallitos” de Festa major 

Cada any per la Festa Major, per Sant Llorenç, el 10 d’agost, al centre de la ciutat es muntava la fira. Hi havia parades de tir (m’agradava molt fer punteria amb l’escopeta de balins i guanyar el premi), de venta de coco, de núvol de sucre, d’ametlles garapinyades (quins gustos i olors que esperàvem trobar any rere any!), de pesca d’aneguets, els carrusels de cadiretes,  cavallets, autos de xocs, etc.

Era una de les poques diversions que teníem en aquell temps. Als parcs no hi havia gronxadors ni tobogans; recordo que quan els varen posar hi van plantar un cartell que deia: “Fins a 12 anys”. I era els que jo tenia, quina ràbia!. Pensava: “Ara que posen jocs, jo no hi podré pujar!”

Els autos de xocs venien en els vagons de tren, i quan arribaven de seguit anàvem a veure com descarregaven i muntaven l’atracció. Eren uns dies de nervis, esperant que ja funcionessin.

El meu pare, metge, en aquests dies passava nervis però per una altra raó: no hi havia any que no hi hagués algun ferit, ja fos per traumatisme o per electrocució. Ell anava a avisar els firaires, que, al pujar dalt dels vagons de tren per descarregar, podien electrocutar-se a causa de la forta càrrega elèctrica que portaven les catenàries. Tot i així algun any va haver d’assistir i veure’n morir algun. 

Com la visita als ferits sempre les feia gratuïtament, ens regalaven tiquets per pujar gratis als autos de xocs. Nosaltres, els fills,  estàvem molt contents.

Imma Cauhé

Rates de Biblioteca de Sebastià Bennasar.

Llibre: L’illa dels tresors.

Aquest conte és una oda a l’amor, l’amor a la lectura, l’amor als llibres, l’amor platònic que en aquests cas reverteix amb un amor de parella.

El conte es prou engrescador per seguir-lo llegint un cop l’has començat,  el què passarà, com se’n sortirà, si trobarà qui entengui i guardi el seu secret, tot això porta a llegir el conte fins el final.

El que crec que no feia falta, és en el inici del conte l’explicació dels pares de la noia, com es van conèixer i les seves professions, no aporten res important, crec que centrant-se amb ella, la Natàlia Llopís i ell en Petros que són els protagonistes n’hi hauria prou.

Imma Cauhé 
30, setembre, 2019

març 2019

Misteris del dia a dia

Sempre em passa a mi.

Ja ha tornat a passar! Cada dos per tres em trobo amb la mateixa situació, i mira que acostumo a fixar-me al entrar al lavabo, però com hi ha món que sempre em passa a mi.

 I el que hi havia de recanvi? casum l’olla, tampoc  hi es, sembla que els de la família ho facin expressament i sempre em toca a mi passar aquest tràngol.

Just finalitzades les meves deposicions, me n'adono que el paper s’ha acabat, i he de sortir (calces avall) al rebost a cercar un rotlle nou, i a vegades aquesta situació es bastant complicada.

 Març 2019