per veure tots els treballs


Montserrat Valles, porta el blog

del taller: Escriure en català.
Aquí, poso només el que escric jo, us convido a que aneu a visitar-lo:
http://escricat.blogspot.com.es/

diumenge, 16 de febrer de 2020

gener: La vida és massa seriosa per ser presa seriosament

Paraules de Ray Bradbury:

La vida és massa seriosa per ser presa seriosament

....................
M’he presentat a casa dels veïns, són grans, viuen mig amargats per tot el que la vida els ha fet passar, no els veig riure, ni tan sols somriure des de fa anys. He pensat que no pot ser, que la vida no és això, que ells es mereixen una alegria, passar un bon moment.
He preparat un bon plat de puré de verdures, que potser fa de mal dir, però a mi em queda per llepar-s’hi els dits. Després he fet unes daurades, uf, quina aroma... patates y ceba al fons de la safata, i per sobre, una mica de  tomàquet, llimona i un pols de pebre vermell, un rajolí de vi blanc, i al forn. Quan ha estat tot llest, cap allí que m’he encaminat; he trucat a la porta, m’han obert, primer amb recança, després amb sorpresa; tota decidida, he entrat i els he abocat:
—Us porto un encàrrec que m’han fet per a aquesta adreça.
S’han quedat mirant-se estranyats i mirant-me a mi com dient “Aquesta està boja”. 
—On tenen els plats? Deuen ser aquí, oi? I, decidida, he anat cap a l’armari, he parat la taula i he començat a servir. Els he fet asseure’s i, mentre ells dinaven, jo he recitat i cantat diverses cançons que havia sentit de més petita en aquella casa, quant encara hi havia alegria.
Ells no deien res, van començar a menjar, es miraven i no feia falta que em donessin les gràcies, el brillar dels seus ulls ho deia tot.

Imma Cauhé

Cap comentari:

Publica un comentari