diumenge, 1 de febrer del 2015
Exercici de gener: El cadàver exquisit
Proposta de gener.
Variants individual d’El cadàver exquisit: Amb tres fragments molt breus de tres llibres triats a l’atzar escrivim un text propi.
Fragments de referència:
1.- “Els seus ulls verds i penetrants van recórrer lentament el rostre dels dos germans com si volgués llegir-los els pensaments.” El príncep de la boira, Carlos Ruiz Zafón
2.- “Sigui com sigui, va saber què era un àpat jueu, prou que sí.” El trastorn de Partnoy, Philip Roth
3.- “La noia abaixa els ulls, fent veure que mira les banyes del cervo que hi ha en la catifa, i donya Ramona pensa entre si:- “Malviatge! Que em costa trobar una ocasió a propòsit per despedir-me!” Quadres de costums urbans del vuit-cents, a cura d’Enric Cassany
INVITACIÓ DESAFORTUNADA
Aquella invitació va ser inesperada, no va saber dir que no, no coneixia ningú dels convidats, era una llepafils i no tots els menjars eren del seu gust, per això no acostumava a acceptar convidades d’estranys, però ja estava fet no n’hi havia d’altra. Sols entrar i donar un cop d’ull, tal i com havia temut, va saber què era un àpat jueu, prou que si. En una altra situació hauria donat mitja volta i hauria tocat el dos, però els seus ulls verds i penetrants van recórrer lentament el rostre dels dos germans com si volgués llegir-los els pensaments, i no es va atrevir a moure’s d’allà. Va asseure’s en un racó mirant de no ser vista i passar desapercebuda. La noia abaixa els ulls, fent veure que mirava les banyes del cervo que hi havia en la catifa, i donya Ramona pensa entre si:- “Malviatge! Que em costa trobar una ocasió a propòsit per despedir-me!” No n’hi va haver d’altra, havia de quedar-se fins finalitzar l’àpat.
Imma Cauhé
Variants individual d’El cadàver exquisit: Amb tres fragments molt breus de tres llibres triats a l’atzar escrivim un text propi.
Fragments de referència:
1.- “Els seus ulls verds i penetrants van recórrer lentament el rostre dels dos germans com si volgués llegir-los els pensaments.” El príncep de la boira, Carlos Ruiz Zafón
2.- “Sigui com sigui, va saber què era un àpat jueu, prou que sí.” El trastorn de Partnoy, Philip Roth
3.- “La noia abaixa els ulls, fent veure que mira les banyes del cervo que hi ha en la catifa, i donya Ramona pensa entre si:- “Malviatge! Que em costa trobar una ocasió a propòsit per despedir-me!” Quadres de costums urbans del vuit-cents, a cura d’Enric Cassany
INVITACIÓ DESAFORTUNADA
Aquella invitació va ser inesperada, no va saber dir que no, no coneixia ningú dels convidats, era una llepafils i no tots els menjars eren del seu gust, per això no acostumava a acceptar convidades d’estranys, però ja estava fet no n’hi havia d’altra. Sols entrar i donar un cop d’ull, tal i com havia temut, va saber què era un àpat jueu, prou que si. En una altra situació hauria donat mitja volta i hauria tocat el dos, però els seus ulls verds i penetrants van recórrer lentament el rostre dels dos germans com si volgués llegir-los els pensaments, i no es va atrevir a moure’s d’allà. Va asseure’s en un racó mirant de no ser vista i passar desapercebuda. La noia abaixa els ulls, fent veure que mirava les banyes del cervo que hi havia en la catifa, i donya Ramona pensa entre si:- “Malviatge! Que em costa trobar una ocasió a propòsit per despedir-me!” No n’hi va haver d’altra, havia de quedar-se fins finalitzar l’àpat.
Imma Cauhé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada