dilluns, 2 de març del 2015
Microrelat
SENSE ESPERANÇA
Era hivern, tot era gebre, neu i gel. Jo restava mimetitzat amb el que em rodejava, inert, sol, gelat per sempre, sense esperança.
De sobte va travessar davant meu amb pas lleuger una gràcil gasela plena de vida.
Va ser quan vaig sentir un esclat d’esperança i vaig decidir seguir les seves petjades.
Imma Cauhé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bonic, la gasela va obrir el camí de l'esperança...
ResponEliminaPetonets.