Nostalgia

Sobre el quadre d’Olga Sacharof “La mare i la filla” i “Promenade”

Seguiran fent la passejada dominical, no volen deixar de fer-la, no volen perdre la bona costum, es part de la seva vida, tota la família reunida gaudint de la caminada, dels riures, de les converses... però ara noten l’absència d’aquells éssers tant propers i estimats, encara que els amics les acompanyin, encara que el gos corri al voltant i els faci festes. En aquesta data, cada any, les dues miren a la llunyania, callades, pensatives...

Mare i filla recolzades en el balcó, vista perduda a l’horitzó estan recordant amb enyorança aquelles passejades que feien temps enllà, amb el marit-pare i el fill-germà. No feia masses anys cronològicament parlant, però sí, una eternitat sentimentalment.

Cada dia ho recordaven, però molt més en aquestes festes que s’apropaven, les mateixes que volien celebrar  aquell any que per mala ventura el els cavalls del cotxe en que anaven pare i fill van embogir, espantats per qui sap què , fent que derrapant per fi caiguessin tots barranc avall.

Ja mai més podran gaudir d’aquelles passejades familiars que amb sol o sota la pluja, amb fred o calor feien cada diumenge, a vegades també acompanyats per algun familiar, amics i el gos, Aquells records ja els semblen un dibuix a la llunyania, cada cop més desdibuixat, però dins el cor encara senten la ferida profunda de la pèrdua.

Imma Cauhé

gener 2018







                                                                                                                                                                          Fotos tretes d'internet